Aquest migdia estava mirant un programa de futbol que fan al Cuatro i han tret la notícia d'un àrbitre que parava el partit si l'insultaven des de la graderia i si el públic ho feia reiteradament arribava a avisar la policia o, fins i tot, a suspendre el partit.
No he parat massa atenció a la notícia ja que l'actitud d'aquest home m'ha semblat d'unes ganes de protagonisme fora de lloc. Malgrat la mala educació dels quatre quillos que l'insultaven crec que el més gran favor que se'ls pot fer és ignorar-los; sempre i quan els insults es quedin en simple anècdota i no passin a provocar incidents de més importància.
Tot i això, la violència a l'esport de base és un tema simple però difícil d'abordar. Simple, perquè amb una miqueta de voluntat dels clubs i els seus dirigents i, sobretot, dels pares, la major part dels incidents que hi ah es podrien evitar. Ara bé, complicat perquè hi ha clubs, dirigents i pares que fiquen una pressió immensa en adolescents pel resultat que provoca nervis que desemboquen en successos totalemnt evitables i desagradables.
He vist i he jugat molts partits que com es diu s'han escalfat per culpa d'adults i no pas del jovent que practica esport només pre passar una estona. És lògic, per altra banda, que en l'esport federat hi hagi una mínima pressió pels resultats i per tal d'aconseguir els objectius -jo no sóc pas de l'escola del copet a l'espatlla ni del no passa res- però s'ha d'aprofitar tant l'èxit com el fracàs per educar als adolescents que patiran tant una cosa com l'altra quan sigiun adults. No es tracta, doncs, d'amagar el fracàs, sinó usar-lo quan es produeixi per tal d'educar l'adolescent.
Ja per acabar, m'agradaria felicitar l'entrenador del Barça -no sé si era infantil o cadet- que va obligar als seus jugadors a fer-se un gol en pròpia porta durant la final d'un torneig contra l'Espanyol ja que els seus jugadors n'havien fet un aprofitant la lesió d'un jugador blanc-i-blau. Això sí que és educar en l'esport!
