dimecres, 9 de maig de 2007

Crònica del 5 de maig a València



Primer de tot, vaig tard, ja ho sé. Som a dimecres i el viatge va ser el dissabte passat. Ho sento. Ara bé, malgrat el retard, aquell viatge val la pena de ser comentat, no tant pel fet d'haver estat per primer cop a València si no per l'ambient extraordinari de llibertat i d'independència que s'hi respirava durant tot el dia.

CAPÍTOL I: ALL THE WAY TO VALÈNCIA
Doncs bé, anant al tema. Tot va començar a 3/4 de 7 del matí quan a Plaça Universitat un autocar ens va passar a buscar per baixar cap a València. del viatge cap al sud del país només hi ah dues coses a destacar: 1) els cants ultracasposos que el fondo sur del bus es va posar a cantar. Només cal dir que els hits del viatge van ser El tractor amarillo, Aserejé i altres cançons lamentables del país veí. L'altra cosa a destacar és que veure Marina d'Or des de l'autpista per primer cop ens va impressionar tant, que després a la mani li vam acabar dedicant una cançó creada pel Daudén.

CAPÍTOL II: PREMANI
Primer de tot, un cop localitzat l'edifici Octubre -per cert, abans vam passar per Mestalla i aquest estadi és dels més lletjos que he vist mai- vm nar al mercat que hi ha a la vora -aquest sí que era maco- a comprar fruita per fer passar al calor. Després Consell Nacional a l'Otucre amb visita inclosa de l'Eliseu Climent, tot un honor, i cap a dinar.

El dinar me'l salto. Per a més informació sobre el dinar www.fotolog.com/redpatufa. És que recordar-lo em provoca una sensació com de no voler menjar mai més. En havent dinat uns cafès o birres -n'hi ha que no ens agrada el cafè- i cap a la mani.

CAPÍTOL 3: MANI

Senzillament brutal. Sensacional. Orgàsmic i tot. Quanta gent!!! Ja m'agradaria que els 11 de setembre fossin iguals! Hi havia un ambient festiu i reivindicatiu envejable, perquè com hom sap: "Explota, explota, expló, explota, explota Marina d'Or" -la versió original de la cançó, explota (...) en mi corazón també és molt casposa- i moltes altres cançons que la gent de JERC-BCN es va anar inventant. NO les reproduiré totes perquè no acabaríem mai.

CAPÍTOL 4: ITA, ITA, ITA, INVITA LA RITA
Abans de començar aquest capítol, agrair-li profundament a la patriota -espanyola, esclar- Rita Barberá que convidés a miles de joves independentistes a pujar al seu metro de cartó-pedra. Després transbordament al tramviai cap al concert. Ai, me'n descuidava, de tanta gent que hi ahvia el tramvia, la panxa d'aquest s'arrossegava amb un soroll bastant fort am bel terra.

CAPÍTOL 5: CONCERT

A veure, deixeu-me pensar coses comentables del concert... ehm...de comentables poques, la veritat. Benu, que la Grangé ens va proposar al Daudén i a mi una indecència xDxDxD que al final, no sé si sortosament o no xDxDxD, no es va produir. I res, no sé, moltes coses obviables que, com a tal, obviarem a la crònica.

CAPÍTOL 6: TORNADA
Per la meva part es resumeix des de València ciutat a BCN amb una sola lletra: zzzzzzzzzzzz...

EPÍLEG:

Tinc moltes ganes que arribi la propera manifestació commemorativa del genocidi espanyol a Almansa, Xàtiva i un llarg etcètera i tornar a València per passar-ho bé i poder cridar ben fort que explota Marina d'Or!!!

País Valencià, Països Catalans!!