divendres, 13 d’abril de 2007

La violència a l'esport de base

Aquest migdia estava mirant un programa de futbol que fan al Cuatro i han tret la notícia d'un àrbitre que parava el partit si l'insultaven des de la graderia i si el públic ho feia reiteradament arribava a avisar la policia o, fins i tot, a suspendre el partit.


No he parat massa atenció a la notícia ja que l'actitud d'aquest home m'ha semblat d'unes ganes de protagonisme fora de lloc. Malgrat la mala educació dels quatre quillos que l'insultaven crec que el més gran favor que se'ls pot fer és ignorar-los; sempre i quan els insults es quedin en simple anècdota i no passin a provocar incidents de més importància.

Tot i això, la violència a l'esport de base és un tema simple però difícil d'abordar. Simple, perquè amb una miqueta de voluntat dels clubs i els seus dirigents i, sobretot, dels pares, la major part dels incidents que hi ah es podrien evitar. Ara bé, complicat perquè hi ha clubs, dirigents i pares que fiquen una pressió immensa en adolescents pel resultat que provoca nervis que desemboquen en successos totalemnt evitables i desagradables.

He vist i he jugat molts partits que com es diu s'han escalfat per culpa d'adults i no pas del jovent que practica esport només pre passar una estona. És lògic, per altra banda, que en l'esport federat hi hagi una mínima pressió pels resultats i per tal d'aconseguir els objectius -jo no sóc pas de l'escola del copet a l'espatlla ni del no passa res- però s'ha d'aprofitar tant l'èxit com el fracàs per educar als adolescents que patiran tant una cosa com l'altra quan sigiun adults. No es tracta, doncs, d'amagar el fracàs, sinó usar-lo quan es produeixi per tal d'educar l'adolescent.
Ja per acabar, m'agradaria felicitar l'entrenador del Barça -no sé si era infantil o cadet- que va obligar als seus jugadors a fer-se un gol en pròpia porta durant la final d'un torneig contra l'Espanyol ja que els seus jugadors n'havien fet un aprofitant la lesió d'un jugador blanc-i-blau. Això sí que és educar en l'esport!




3 comentaris:

Anònim ha dit...

Nose si el futbol base és molt agressiu o no, pero pel que fa en el futbol sala, mes aviat el de la lliga comarcal del Solsonés es un espectacle, sobretot am la gran varietat d'arbits que hi ha. N'hi d'exeprimentats com l'Adrià, que treuen moltes targetes com el Moreno, també n'hi han que piten gols desde fora de banda com el Felices i el Guitart, n'hi han de comprats com l'Ortiz i el que mes ens agrada a tots, mes concretament al Esportiu Freixinet, i encara apuntant millor al Jordi Castellana, ja que per dir-li paraules com macu, et treu tarjetes o per aixecar els braços i girar-se en senyal de rebuig. Pero esclat també hi han jugadors, mes avait porters que al veure tal espectacle al cap son capços de anar alla i donar-li un petó, el petó de la mort per entendre'ns.

Enga chao i salut!

Lluís ha dit...

Bones, Jordi! La Mercè em va comentar que t'havies obert aquest bloc i bé, aquí em tens :-) ja estàs afegit a l'agregador Jovent Independentista. Sort amb el bloc!

Anònim ha dit...

El problema, més que dels clubs i els jugadors, és dels pares i mares: he viscut partits en que a l'àrbitre li deien de tot, als jugadors els hi deien de tot, als pares i mares de l'equip contrari els hi deien de tot... en fi, que ja no saps si estàs jugant a futbol o participant en un combat de boxa.

Hortenc