dimecres, 9 de maig de 2007

Crònica del 5 de maig a València



Primer de tot, vaig tard, ja ho sé. Som a dimecres i el viatge va ser el dissabte passat. Ho sento. Ara bé, malgrat el retard, aquell viatge val la pena de ser comentat, no tant pel fet d'haver estat per primer cop a València si no per l'ambient extraordinari de llibertat i d'independència que s'hi respirava durant tot el dia.

CAPÍTOL I: ALL THE WAY TO VALÈNCIA
Doncs bé, anant al tema. Tot va començar a 3/4 de 7 del matí quan a Plaça Universitat un autocar ens va passar a buscar per baixar cap a València. del viatge cap al sud del país només hi ah dues coses a destacar: 1) els cants ultracasposos que el fondo sur del bus es va posar a cantar. Només cal dir que els hits del viatge van ser El tractor amarillo, Aserejé i altres cançons lamentables del país veí. L'altra cosa a destacar és que veure Marina d'Or des de l'autpista per primer cop ens va impressionar tant, que després a la mani li vam acabar dedicant una cançó creada pel Daudén.

CAPÍTOL II: PREMANI
Primer de tot, un cop localitzat l'edifici Octubre -per cert, abans vam passar per Mestalla i aquest estadi és dels més lletjos que he vist mai- vm nar al mercat que hi ha a la vora -aquest sí que era maco- a comprar fruita per fer passar al calor. Després Consell Nacional a l'Otucre amb visita inclosa de l'Eliseu Climent, tot un honor, i cap a dinar.

El dinar me'l salto. Per a més informació sobre el dinar www.fotolog.com/redpatufa. És que recordar-lo em provoca una sensació com de no voler menjar mai més. En havent dinat uns cafès o birres -n'hi ha que no ens agrada el cafè- i cap a la mani.

CAPÍTOL 3: MANI

Senzillament brutal. Sensacional. Orgàsmic i tot. Quanta gent!!! Ja m'agradaria que els 11 de setembre fossin iguals! Hi havia un ambient festiu i reivindicatiu envejable, perquè com hom sap: "Explota, explota, expló, explota, explota Marina d'Or" -la versió original de la cançó, explota (...) en mi corazón també és molt casposa- i moltes altres cançons que la gent de JERC-BCN es va anar inventant. NO les reproduiré totes perquè no acabaríem mai.

CAPÍTOL 4: ITA, ITA, ITA, INVITA LA RITA
Abans de començar aquest capítol, agrair-li profundament a la patriota -espanyola, esclar- Rita Barberá que convidés a miles de joves independentistes a pujar al seu metro de cartó-pedra. Després transbordament al tramviai cap al concert. Ai, me'n descuidava, de tanta gent que hi ahvia el tramvia, la panxa d'aquest s'arrossegava amb un soroll bastant fort am bel terra.

CAPÍTOL 5: CONCERT

A veure, deixeu-me pensar coses comentables del concert... ehm...de comentables poques, la veritat. Benu, que la Grangé ens va proposar al Daudén i a mi una indecència xDxDxD que al final, no sé si sortosament o no xDxDxD, no es va produir. I res, no sé, moltes coses obviables que, com a tal, obviarem a la crònica.

CAPÍTOL 6: TORNADA
Per la meva part es resumeix des de València ciutat a BCN amb una sola lletra: zzzzzzzzzzzz...

EPÍLEG:

Tinc moltes ganes que arribi la propera manifestació commemorativa del genocidi espanyol a Almansa, Xàtiva i un llarg etcètera i tornar a València per passar-ho bé i poder cridar ben fort que explota Marina d'Or!!!

País Valencià, Països Catalans!!

divendres, 27 d’abril de 2007

Generalitat Valenciana o el feixisme del s.XXI


Gràcies a uns 300 manifestants, avui li ha estat impossible a la Generalitat Valencia governada pel PP dur a terme el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià. No cal dir qeu això és acció que xoca frontalment amb el dret fonamental de la llibertat d'expressió i la llibertat d'informació. Tot i això, la gent del PP i el PSOE ens ténen acostumats a tergiversar la informació mitjançant televisions públiques com TeleEspe o la informació de l'11-M o mitjançant grups comunicatius privats coneguts per tots.

Des del Principat només vull donar tot el meu suport a tota la gent que des de diverses associacions estan treballant per aconseguir uns Països Catalans més lliures. Per altra banda, vull animar a la gent del País Valencià que segueixin lluitant, perquè si treballar des del Principat ja no és ben bé fàcil, la tasca que estan fent les JERPV, ACPV i altres en un ambient tant advers té molt de mèrit.

Jovent dels Països Catalans, ENDAVANT!!!

divendres, 13 d’abril de 2007

La violència a l'esport de base

Aquest migdia estava mirant un programa de futbol que fan al Cuatro i han tret la notícia d'un àrbitre que parava el partit si l'insultaven des de la graderia i si el públic ho feia reiteradament arribava a avisar la policia o, fins i tot, a suspendre el partit.


No he parat massa atenció a la notícia ja que l'actitud d'aquest home m'ha semblat d'unes ganes de protagonisme fora de lloc. Malgrat la mala educació dels quatre quillos que l'insultaven crec que el més gran favor que se'ls pot fer és ignorar-los; sempre i quan els insults es quedin en simple anècdota i no passin a provocar incidents de més importància.

Tot i això, la violència a l'esport de base és un tema simple però difícil d'abordar. Simple, perquè amb una miqueta de voluntat dels clubs i els seus dirigents i, sobretot, dels pares, la major part dels incidents que hi ah es podrien evitar. Ara bé, complicat perquè hi ha clubs, dirigents i pares que fiquen una pressió immensa en adolescents pel resultat que provoca nervis que desemboquen en successos totalemnt evitables i desagradables.

He vist i he jugat molts partits que com es diu s'han escalfat per culpa d'adults i no pas del jovent que practica esport només pre passar una estona. És lògic, per altra banda, que en l'esport federat hi hagi una mínima pressió pels resultats i per tal d'aconseguir els objectius -jo no sóc pas de l'escola del copet a l'espatlla ni del no passa res- però s'ha d'aprofitar tant l'èxit com el fracàs per educar als adolescents que patiran tant una cosa com l'altra quan sigiun adults. No es tracta, doncs, d'amagar el fracàs, sinó usar-lo quan es produeixi per tal d'educar l'adolescent.
Ja per acabar, m'agradaria felicitar l'entrenador del Barça -no sé si era infantil o cadet- que va obligar als seus jugadors a fer-se un gol en pròpia porta durant la final d'un torneig contra l'Espanyol ja que els seus jugadors n'havien fet un aprofitant la lesió d'un jugador blanc-i-blau. Això sí que és educar en l'esport!




dijous, 12 d’abril de 2007

Fernández Teixidó: així hem d'anar?


Aquest migdia estava escoltant, com és habitual, el programa Minoria Absoluta, de RAC1, que recomano a tothomi he sentit que entrevistaven el diputat i alt dirigent de CDC Antoni Fernández Teixidó. He pensat que podria ser interessant i he escotat l'entrevista.


Doncs bé, comença l'entrevista i la segona frase del Fernández Teixidó -la primera era bon dia- ha estat: "No sóc independentista". Pam!! Només he sentit això hi ja he vist que l'entrevista prometia, i així ha estat.

Més tard, preguntat pel Toni Soler sobre quina era la postura de CiU sobre què s'havia de fer si el Tribunal Constitucional (TC) retallava el ja ínfim Estatut ell ha estat clar i contundent. "Si el TC retalla l'Estatut refrendat pel poble de Catalunya, haurem d'acatar la resoluciói sabrem quin és el límit d'avanç nacional que es pot permetre el catalanisme polític en l'etapa històrica actual". Tot això deixant clar que no hi havia cap pla B, sinó que això era el qeu s0havia de fer segons ell, agenollar-nos davant el TC i dir sí, bwana a tot el qeu digui aquest òrgan polititzat fins al moll de l'òs pel PSOE i el PP.ç

Si aquesta és la postura dels dirigents del principal partit nacionalista del Principat anem arreglats....


Per fi ja tinc bloc!!!

Com podeu veure, ja tinc bloc. Intentaré que aquest bloc sigui un bloc amè i divertit i que parli de coses ben diverses, des de política a experiències personals passant pel futbol i a l'actualitat més diversa. Així doncs, espero que els que el visiteu us ho passeu llegint-lo i us faci reflexionar sobre temes ben diferents. També us animo a introduir els vostres comentaris, opinions i crítiques, que seran sempre molt benvingudes si són raonades i amb respecte.
Doncs res més, dóno per innaugurat el meu bloc!
Salut!